LA MIGDIADA DEL MOLTÓ

Les dotze del migdia en la plaça d'un poble de secà cau un sol de justícia a Europa ja deuen començar a dinar Mentre s'apropa l'hora de la migdiada del moltor ni els góssos surten a caminar donarem temps a que el sol es mogui i ens doni un xic d'ombra per arribar al vermut sense suar Canten fort les cigarres la bugada està a punt per recollir motors de segadora latifundis al sac i ben lligat Mentre s'apropa l'hora de la migdiada del moltor ni els góssos surten a caminar donarem temps a que el sol es mogui i ens doni un xic d'ombra per arribar al vermut sense suar (x2)

QUE FÀCIL ES VEU TOT

Que fàcil es veu tot des de d'aquesta talaia, perdoneu-me pels crits que us hagi pogut fer, des del meu sofà. Des del blau de Freixures, fins el 19 d'Horta i l'Arcàngel de Misser Ferrer, i aquell bar de Verdaguer que mai va poder ser, però que un dia potser serà. He pecat d'arrogància, i de sobèrvia entre pizzes, he abusat d'autoritat amparat entre unes braves, he tret pit quan no calia envoltat entre uns quants mascles i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta. Que fàcil es veu tot des d'aquesta talaia com un director d'orquestra damunt de l'atril sense públic ni músics. Que vulgar em sento quan els jugadors no la xuten o passen on vull, que vulgar em sento quan l'entrenador no canvia a qui jo crec que vulgar em sento quan algun àrbitre no pita el que jo he vist. He pecat d'arrogància, i de sobèrvia entre pizzes, he abusat d'autoritat amparat entre unes braves, he tret pit quan no calia envoltat entre uns quants mascles i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta.

SONS D'URBANITZACIÓ

I somniaré que et convido a casa a dinar un migdia d'estiu d'aquells tant mal xinats. I posarem junts en el microones el nostre plat preferit precongelat i havent dinat jugarem a la Wii en el sofà d'un suec que viu a Suïssa Des de que em vas deixar soc un parrac i a casa dels pares no m'hi he acostumat. I somicaré entre parets de pladur ressonen els plors en el cartró guix, enyoraré sons d'urbanització crits de gos, tallagespa i 49's i enyoraré trucs per omplir la piscina l'alflaire del pa de la benzinera. Des de que em vas deixar soc un parrac, i a casa dels pares no m'hi he acostumat no només t'estimo per poder pagar la nostre hipoteca d'aquell banc rescatat (x2) I ara què, i ara què!!! Serà de mi (x2) Carn de xat i de webcam de pseudònims, cites a cegues. D'arribar tard sense encendre els llums d'arribat tard i en solitud. I ara què, ara què!!!