QUE FÀCIL ES VEU TOT

Que fàcil es veu tot des de d'aquesta talaia, perdoneu-me pels crits que us hagi pogut fer, des del meu sofà. Des del blau de Freixures, fins el 19 d'Horta i l'Arcàngel de Misser Ferrer, i aquell bar de Verdaguer que mai va poder ser, però que un dia potser serà. He pecat d'arrogància, i de sobèrvia entre pizzes, he abusat d'autoritat amparat entre unes braves, he tret pit quan no calia envoltat entre uns quants mascles i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta. Que fàcil es veu tot des d'aquesta talaia com un director d'orquestra damunt de l'atril sense públic ni músics. Que vulgar em sento quan els jugadors no la xuten o passen on vull, que vulgar em sento quan l'entrenador no canvia a qui jo crec que vulgar em sento quan algun àrbitre no pita el que jo he vist. He pecat d'arrogància, i de sobèrvia entre pizzes, he abusat d'autoritat amparat entre unes braves, he tret pit quan no calia envoltat entre uns quants mascles i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta.