LA MIGDIADA DEL MOLTÓ

Les dotze del migdia en la plaça d'un poble de secà cau un sol de justícia a Europa ja deuen començar a dinar Mentre s'apropa l'hora de la migdiada del moltor ni els góssos surten a caminar donarem temps a que el sol es mogui i ens doni un xic d'ombra per arribar al vermut sense suar Canten fort les cigarres la bugada està a punt per recollir motors de segadora latifundis al sac i ben lligat Mentre s'apropa l'hora de la migdiada del moltor ni els góssos surten a caminar donarem temps a que el sol es mogui i ens doni un xic d'ombra per arribar al vermut sense suar (x2)

QUE FÀCIL ES VEU TOT

Que fàcil es veu tot des de d'aquesta talaia, perdoneu-me pels crits que us hagi pogut fer, des del meu sofà. Des del blau de Freixures, fins el 19 d'Horta i l'Arcàngel de Misser Ferrer, i aquell bar de Verdaguer que mai va poder ser, però que un dia potser serà. He pecat d'arrogància, i de sobèrvia entre pizzes, he abusat d'autoritat amparat entre unes braves, he tret pit quan no calia envoltat entre uns quants mascles i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta. Que fàcil es veu tot des d'aquesta talaia com un director d'orquestra damunt de l'atril sense públic ni músics. Que vulgar em sento quan els jugadors no la xuten o passen on vull, que vulgar em sento quan l'entrenador no canvia a qui jo crec que vulgar em sento quan algun àrbitre no pita el que jo he vist. He pecat d'arrogància, i de sobèrvia entre pizzes, he abusat d'autoritat amparat entre unes braves, he tret pit quan no calia envoltat entre uns quants mascles i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta i amb unes rosses del Montseny i un negre de Terra Alta.

SONS D'URBANITZACIÓ

I somniaré que et convido a casa a dinar un migdia d'estiu d'aquells tant mal xinats. I posarem junts en el microones el nostre plat preferit precongelat i havent dinat jugarem a la Wii en el sofà d'un suec que viu a Suïssa Des de que em vas deixar soc un parrac i a casa dels pares no m'hi he acostumat. I somicaré entre parets de pladur ressonen els plors en el cartró guix, enyoraré sons d'urbanització crits de gos, tallagespa i 49's i enyoraré trucs per omplir la piscina l'alflaire del pa de la benzinera. Des de que em vas deixar soc un parrac, i a casa dels pares no m'hi he acostumat no només t'estimo per poder pagar la nostre hipoteca d'aquell banc rescatat (x2) I ara què, i ara què!!! Serà de mi (x2) Carn de xat i de webcam de pseudònims, cites a cegues. D'arribar tard sense encendre els llums d'arribat tard i en solitud. I ara què, ara què!!!

"Pàjarus"

He vist gavines, caçant coloms al volt
He vist coloms, robant gelats al port
He vist cotorres, espantant canalla als parcs
He vist ocells, comportar-se com "pàjarus" (x3 o 4)

Intentant comprendre

Alguna cosa no va bé
si barregem aigua i paper
per llançar a la tassa del vàter

Alguna cosa no va bé
si bullim aigua per fer llum
i generem residus nuclears

Alguna cosa no s'està fent bé
si tenim aigua, sol i vent
importem gas i petroli

Alguna cosa no s'ha entès bé
si hi ha qui pensa que als rius els sobra aigua,
i es poden trasvassar

Si per que arribi un tomàquet al plat
cal que hagi viatjat per mig mon
si el podem conrear aquí

Es Venen Roses

Llençols damunt de la vorera
sota la llum del "Corte Inglés"
a un cordill lligats per fer drecera
abans no s'els empassi la nit

No fan cua per les rebaixes
ni per entrades de cap concert
Emprenedors de la misèria
buscant nous mercats emergents

SON HISTÒRIES DELS QUE BUSQUEN
LA TERRA PROMESA D'OCCIDENT (x2)

Venen ulleres per quan surt el sol
Venen paraigües per quant plou,
venen roses per sopars romàntics
venen cervesa pels que es queden sols

SON HISTÒRIES DELS QUE FUGEN
DE LA TERRA EMPOBRIDA PER OCCIDENT (x2)

El R'n'R s'escapa per l'escala

Neguits incontrolats, en processons internes
no els calma la conversa al convent de Sant Agustí
El Deu Mercat té gana, demana sang i fetge
i ens mirarem a la carta per no estar en el seu menú.

L'AIRE ENTRA PER LES FINESTRES, LES PORTES NO AJUSTEN, NO, NO.
I EL R'N'R S'ESCAPA PER L'ESCALA. (x2)

Les òsties son globals, mai no havien set tant clares
s'em doblega l'esquena i només em veig el llombrígol
La por em garrativa, davant del precipici
mai m'he vist tant confús buscant una solució

ESTRIBILLO